BLOG

elPeriodic.ad Silvia Grau

Recuperació i acceleració del procés de rehabilitació

SILVIA GRAU: «La teràpia a l’aigua és immillorable per un gos»

Entrevistes
Sílvia Grau Hidroterapeuta canina
04.09.2015 02.30 h

Sílvia Grau practicant caiac amb dos dels seus gossos

Contra tot pronòstic, un greu accident va suposar el millor pròleg i l’esdeveniment que va canviar la vida a la
Sílvia. Dedicada al món de l’hosteleria, la seva dura rehabilitació a l’aigua i el seu amor i la seva passió pels
gossos la va portar a canviar de xip i a capbussar-se –mai millor dit– en aquesta aventura del GosSwim. Viu a
Anyós, va cursar hidroteràpia canina a Anglaterra i afronta amb il·lusió la gestió i conducció de la segona trobada
aquàtica canina que comença demà i que acollirà la piscina del Tabola a la Massana fins el dia 8 de setembre.
Una bonica història personal, sens dubte.

–Com va sorgir la idea de GosSwim?
–Al nostre web apareix una frase que ho resumeix perfectament. Va sorgir de l’inici d’una lluita acabada en
passió. Al 2004 vaig patir un accident molt greu i vaig haver de passar per vàries operacions i dos anys de
sessions diàries de rehabilitació en una piscina. Va ser molt dur i em costava molt, fins que un dia em vaig endur
a la Nona –una de les meves gosses– a nedar amb mi i vaig veure que li encantava l’aigua. Poc a poc aquesta
idea es va convertir en realitat i ara a l’octubre farà dos anys que vaig obrir GosSwim a Sispony.

–Una iniciativa pionera a Andorra.
–Sí, totalment, tot i que crec que hi ha una a Barcelona. Vaig començar a interessar-me per tots els temes
relacionats amb la hidroteràpia canina, vaig estudiar a Anglaterra els mòduls, em vaig preparar i vaig muntar el
centre en el moment que vaig poder. Oferim un manteniment immillorable pel gos que, a partir d’una edat, la
hidroteràpia resulta un exercici indispensable. Sobre tot, per que les seves articulacions no pateixin i, clar, haig de
gestionar preus, que la gent no ho trobi car. Treballo gairebé per amor a l’art i no per fer calers.

–Ofereixes altres serveis?
–Moltíssima gent em pregunta, fins i tot de Catalunya. Demanen si tinc servei de veterinari, de residència o de
guarderia. En el cas dels veterinaris, per exemple, quan algun gos té alguna patologia me l’acostumen a enviar.
Ja saben que nedar els hi va bé i que la piscina és un exercici molt bo per rehabilitar. M’encantaria en un futur
poder oferir el servei de guarderia perquè ho puc fer. La gent ja sap que jo no tinc un gos tancat i és un projecte
que tinc previst i, fins i tot, un lloc mirat per acollir-ho. També es podria fer moltes coses a nivell de fisioteràpia per
les rehabilitacions però es necessita tenir al costat un fisioteràpia caní.

–El país té mancances en aquest sector?
–Moltes. No hi ha gaire opcions d’escollir i es necessita poder gestionar correctament el que necessita un gos. A
mesura que va superant els vuit o nou anys, la seva activitat baixa, l’exercici també, el saber com tractar-lo, com
passejar-lo, què li va bé o que li és perjudicial. Andorra no disposa de llocs per controlar tot això i s’ha de fer. La
cultura canina al Principat és molt baixa i si a la gent li costa molt fer activitats aquàtiques, imagina’t portar al
gos.

–Suposo que no a tots els gossos els agrada l’aigua.
–Cada gos és un món. Molts t’arriben a sorprendre, depenent de la raça, i cadascú reacciona de forma diferent al
primer contacte amb l’aigua. Per exemple, em vaig un trobar un pastor alemany policia que fa salvament a la
muntanya que tenia por a l’aigua i no s’atrevia ni a creuar el riu. Sempre dic que quan són cadells és el millor
moment per iniciar-los a l’aigua, per acostumar-se ben d’hora al medi aquàtic.

S’acostuma a dir que els gossos són més agraïts que les persones.
–I tant! La decisió que vaig prendre de muntar el centre és el millor que he pogut fer. Quan veus un gos nerviós
perquè veu com es prepara la bossa per a la piscina, que ve content, que es posen nerviosos quan estan al
centre i tenen la porta tancada i no poden entrar o quan van com bojos a buscar la pilota a l’aigua… És una
sensació bestial i no tinc ni paraules per explicar-lo.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ir arriba